"Cançó de pluja" - Josep Maria de Sagarra

    No sents, cor meu, quina pluja més fina?
    Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
    Hi ha dues perles a la teranyina,
    quina conversa la pluja i la font!
    No sents, cor meu, quina pluja més fina?

    No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
    Canten les gotes damunt la teulada,
    ploren les gotes damunt del replà...
    Gotes de pluja, gardènia que es bada...
    No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

    ¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
    amb la música dels núvols desfets?
    Pluja de nit, delicada veïna,
    dentetes d'aigua en els vidres quiets...
    No sents, cor meu, quina pau més divina?

    ¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
    dintre aquest plor de la pluja nocturna,
    i les estrelles somriuen enllà?
    Enllà somriu un mantell tot espurna...
    No sents, cor meu, que la pena se'n va?

    No sents, cor meu, quina pluja més fina?
    No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
    No sents, cor meu, quina pau més divina?
    No sents, cor meu, que la pena se'n va?
    No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Poema "Amor" - Miquel Martí i Pol

Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.
Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura,
amb els ulls tan intensament oberts.