martes, 31 de agosto de 2010

Les bruixen d'Arnes - David Martí Martínez

Data de publicació 25/02/2010
Col·lecció: Èxits [Nro 92 ]
Format 312 Pags. / 150 x230
ISBN: 9788429764505
Preu:19,50 €

RESUM
Any 1533. Al petit poble d’Arnes, enmig de la bellesa imponent dels boscos i les muntanyes de Tortosa i Beseit, amb el riu Ebre al fons, la Maria, una jove forta i valenta, dóna a llum a la seva primera filla, la Lluna.

Immensament feliç, l’àvia Magdalena, experta llevadora i ferma defensora dels poders benèfics de la natura, ha volgut donar la benvinguda a la seva néta amb una antiga pregària plena de força i saviesa. Però ha tingut un fatídic descuit: el vell mossèn ha escoltat les paraules i està disposat a arribar on sigui per acabar amb aquesta heretgia.

En créixer, la Lluna serà iniciada en la força dels elements de la natura per la Maria i per un text misteriós, el Llibre de les Essències, un compendi de tots els coneixements màgics i naturals que al llarg dels segles ha passat de generació en generació. Ara, però, mare i filla i tota la seva antiga saviesa corren perill. El fanatisme i la incomprensió s’ha estès per la contrada i les acusacions de bruixeria s’apropen al poble.

Com a dignes hereves del seu llinatge, a la Lluna i a la Maria els pertoca protegir aquest llibre secret i continuar la cadena, per molt que en la seva fugida a Barcelona corrin el risc d’acabar cremades a la foguera.


OPINIÓ

Les bruixes d'Arnes és la primera novel·la del autor David Martí, humanista de formació va treballar durant molts anys com a professor, consultor i responsable de projectes relacionats amb les noves tecnologies però un bon dia va decidir deixar-ho tot, canviar de vida i dedicar-se a escriure.

Aquest és el primer llibre que em llegeixo dels tres que vaig adquirir en la promoció d'alta al "Cercle de lectors", del que n'estic orgullosament afiliada des del mes d'agost. I se'ns dubte la tria, tot i que difícil, ha sigut ben recompensada ja que se'ns dubte he passat una estona amb ell d'allò més que entretinguda.


Les novel·les ambientades en l'època medieval sempre han tingut un efecte impactant en la meva persona, suposo que es deu a que es una època que es perfila ideal, en la meva imaginació, per a viure-hi interessants aventures, com aquell que es trasllada a un passat possible i creïble. Sense tecnologia que ens faciliti l'existència, l'home davant els elements, cavallers i hermoses dames, palaus i castells i tot envoltat d'un paisatge bucòlicament idíl·lic. La meva ment juvenil, aquella que no envelleix i que encara somnia amb cavallers de brillant armadura s'eriça i s'infla amb terrible facilitat i goig. ¿podeu sentir els meus sospirs?

Bé, després d'aquest preàmbul que se'ns dubte no treu cap a res, m'agradaria constatar que la novel·la en qüestió m'ha durat un sospir, es tracta doncs d'una historia d'extensió moderada que es llegeix amb rapidesa i que ha aconseguit entretenir-me amb facilitat. Una fantàstica barreja d'aventura, fantasia i emotivitat. La historia d'una família de bruixes que per tal de preservar la seva llegítima herència es veu sotmesa a l'assetjament d'un inquisidor malvat que obsessionat amb elles farà tot l'inimaginable per a destruir-les, processar-les i condemnar-les a la foguera. Aquesta és la part més emotiva, ja que l'arrest és de tot menys considerat només diré que quasi, quasi ho aconsegueixen.

Les últimes trenta pàgines m'han semblat precipitades, tot i que s'ha de reconèixer que atorga un desenllaç rodó i molt tendre i naturalment la Lluna es mereix la sort que li sobrevé així que, no ho discutirem.

Així doncs, la novel·la és (al meu parer i entre d'altres coses) un càntic a la natura, un ovació a l'amor i sens dubte una forta censura a la crueltat de les acciones Inquisitorials, que sens dubte varen marcar l'època en qüestió.

Definitivament, un llibre recomenadíssim amb una enquadernació fantàstica; paper gruixut, lletra grossa, tapa dura i tot arrodonit amb unes contra cobertes d'allò més representatives del argument.

Definitivament, no podria haver posat el primer peu al Cercle d'una manera més meravellosa ni encertada. Ara a pel proper "Tota una vida" d'en David Grossman.


1 comentarios:

PaGe dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.

Publicar un comentario

No me la trec del cap


www.quedeletras.com